------------------------------------
------------------------------------
La meva pràctica artística i la docent estan profundament unides. A través de projectes educatius i artístics exploro diferents llenguatges, pràctiques conceptuals i propostes site-specific, amb la voluntat que l’escola esdevingui un laboratori de creació i de pensament crític.
Al llarg dels anys he col·laborat amb institucions com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso, Barcelona Dibuixa, Can Manyé, Chiquita Room, la Diputació de Barcelona i Casa Elizalde, desenvolupant projectes que connecten art i comunitat, que defensen l’educació artística com un espai de llibertat, de resitència, experimentació i diàleg social. El meu dia a dia se centra en l’ensenyament públic, com a professor d’Educació Visual i Plàstica a l’ESO. La meva pràctica docent parteix del marc curricular actual, però intento anar més enllà, explorant metodologies crítiques i creatives que connectin amb el context de l’alumnat. He desenvolupat programacions pròpies per a tots els cursos de l’ESO, amb projectes que treballen valors com la igualtat, el feminisme, l’ecologisme i la justícia social. Aquest enfocament s’ha anat consolidant al llarg dels anys en diferents instituts públics del Maresme, alimentat per la reflexió sobre la pràctica i pel treball compartit amb l'alumnat.
Entre el 2009 i el 2022 vaig codirigir Blancdeguix, un centre de creació artística a El Masnou que entenia l’art com a motor cultural i social. Allà vam desenvolupar tallers, residències i exposicions, acostant la creació contemporània a la comunitat i col·laborant amb l’Ajuntament per integrar l’art en les polítiques culturals locals. Em vaig encarregar de la programació artística, la gestió de projectes i les col·laboracions, consolidant Blancdeguix com un espai on art, educació i territori es trobaven de manera natural.
“Dibuixar malament: gest, cos i caos”: Taller, realitzat en el marc de les primeres Jornades de Pensament Crític i Creatiu per a Docents, proposa entendre la pràctica del dibuix com una eina de llibertat corporal i mental. Treballem el dibuix com un espai de no judici, on el gest autèntic i el traç propi de cada alumne poden aparèixer sense les pressions dels cànons ni de les normes acadèmiques que dicten què està “bé” o “malament”. Aprendre —i ensenyar— a “dibujar mal” esdevé aquí una forma de resistència que obre la porta a imaginar futurs possibles: el dibuix com a error i assaig, com a experiència vital, com a cos, moviment, instal·lació, escultura i pràctica comunitària. Un dibuix obert a tothom, que serveix per estar al món, per comunicar, per connectar i per transformar. Aquesta és la invitació del taller: recuperar el dibuix com un lloc per viure, pensar i crear col·lectivament.
_Taller “X! Com construir un ovni amb plastilina i fe”. (2025)
L’exposició es va activar a través d’un programa de mediació artística basat en tres tallers oberts i familiars, concebuts com a espais de creació col·lectiva i experiència compartida. Escultura col·laborativa No Exit va abordar l’escultura des del treball comunitari, l'entrega mútua i la construcció d’una única peça pensada per no poder sortir del museu, posant l’accent en l’efímer, el procés i allò comú. Dibuixar malaaaament explorar el dibuix com a gest, cos i acció emancipadora, allunyant-se de la lògica individual i normativa per entendre’l com una pràctica gràfica col·lectiva, lliure i situada. Finalment, Rererererererevolució del paper, un taller de collage, es va treballar l’apropiació d’imatges a través del calc, l’excés, l’acumulació i la multiplicitat, generant noves narratives a partir del que és repetit i compartit.
En conjunt, els tallers van proposar una altra manera d’entendre l’art: des de la comunitat, la creació compartida i la desobediència de la línia recta, cercant la transcendència a través del fer col·lectiu, la pausa del temps, el silenci i l’experiència sensible.
_Taller Ximpúm (2025)
En el marco de la exposiciónManual de Instrucciones para nada en Chiquita room, llevamos a cabo un taller de dibujo que propone utilizar la técnica calcográfica como medio para explorar y expandir las posibilidades gráficas. Tomando como punto de partida el gesto espontáneo, la imprecisión y la aceptación del error, buscaremos el encuentro para generar piezas únicas dentro de una serie múltiple, fusionando técnicas de grabado y collage.
https://chiquitaroom.com/event/ximpun/
_Mirar de cerca (2024)
Tal como hicieron Joan Miró y Louis Marcoussis, en este taller, guiado por el artista Xavi Rodríguez Martín, realizaremos grabados partiendo de nuestro retrato. Exploraremos nuestra imagen desde una mirada cercana, incorporando símbolos nacidos de nuestra imaginación y poética personal, elementos que nos definan y nos representen.
Louis Marcoussis, grabador y amigo de Miró, realizó un retrato realista del artista en una plancha de metal. Miró intervino sobre esta obra, añadiendo signos de su imaginario: astros, planetas, llamas y palabras, expresando su voluntad de ser un pintor-poeta.
_Sujetar el cielo (2024) – Museo Picasso
Actividad en el marco de la exposición Miró-Picasso. Este taller-instalación propone un trabajo colectivo en el que, sesión tras sesión, construiremos una pieza escultórica conjunta. La ambiciosa y poética tarea consistirá en crear entre todas las personas participantes una estructura para “sujetar el cielo”.
A lo largo de las sesiones, aprenderemos los fundamentos de la construcción cerámica, explorando técnicas básicas de modelado y aplicación pictórica. La creación será entendida como una experiencia colectiva derivada del inconsciente compartido, combinando el trabajo mutuo con expresiones individuales.
_Una cosa, una causa, un cosmos (2022-2023) –Fundació Joan Miró
Como parte de la celebración del Barcelona Dibuixa, la Fundació Joan Miró presentó este taller a cargo de Xavi Rodríguez Martín. La actividad invitó a los participantes a explorar la técnica calcográfica para crear un libro de artista comunitario, dialogando con la exposición Miró-Picasso.
Inspirándonos en el lenguaje simbólico de puntos, líneas y manchas desarrollado por estos dos artistas, el taller buscó crear un "nuevo cosmos". A través del dibujo de símbolos y juegos compositivos, exploramos el inconsciente para dar vida a algo "aún incierto", una obra nacida de la causalidad y del trabajo colectivo.